Bonanova

by delên

/
1.
Ets ametlers 04:01
Ara que és es temps que floreixen ets ametlers, hi ha coes en es mercat, i es sol no es vol tapar, hem de mirar es voltant, coses insignificants, són petits detalls que s’han de mirar. Ara que és es temps que s’entorn et vol xerrar, fa més renou que mai, només s’ha d’escoltar. Ara que és es temps que comença es desgel, hi ha més colors que mai i ara són més clars, més bons de mirar, més bons d’olorar. Ara s’han destapat, i sembla que han explotat.
2.
En es pati hi fa fred i ets arbres estan vestits. S'està millor aquí dins, és com estar abrigat. Fa dies que està ennuvolat, sa roba no eixugarà mai, es colors són inquietants, però tenen es seu encant. Diuen que neva a Menorca i que està tot blanc, que s'han tapat ses platges, es cotxos i es bancs. No hi ha fillets en es parcs, però no s'avorriran, van tapats fins dalt amb gorros, bufandes i guants. Diuen que neva a Menorca i que està tot blanc, que s'han tapat ses platges, es cotxos i es bancs. A tothom li agrada que nevi de tant en tant, qui no té fotos de sa nevada del vuitanta-cinc.
3.
És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions. I més quan noltros sabem que tu ets especial. Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà. I voltarem rodejats d’animals i ennuvolats. Saludarem tots ets ocells que ens miren, que vagin passant, que vagin passant. Hola passerell, mira un estornell, passa un verderol, guaita un rossinyol. Vigila un falcó, que negre aquell tord, mos resquitlla una gavina, un puput que quasi ens pica. No som un mostrador ni vull cridar s’atenció, tenc dret a caminar amb tu as meu costat. Me mires als ulls, tens tantes coses per dir, cantam una cançó i així mos ho deim tot. Es dos aprenem junts, me mostres es teu món, me presentes ets animals, que un dia em vas pintar. Hola passerell, mira un estornell, passa un verderol, guaita un rossinyol. Vigila un falcó, que negre aquell tord, mos resquitlla una gavina, un puput que quasi ens pica.
4.
Hi ha dunes artificials, es mouen muntanyes a poc a poc. Es tapen ses vistes de dalt es terrats. I no negarem que es perden encants. I si ses roques poguessin xerrar, de ses còssigues que li fa la mar. Plou terra vermella que taca sa calç, trepitjar arena humida descalç, aixecar paret seca que ha caigut fa molts anys, a poc a poc recuperar costums d’antany. Hi ha cases i hotels gegants, que neixen com esclata-sangs. S’han fet malbé platges impressionants: Cala Galdana i Es Platjals. I si s’arena pogués xerrar de ses llosques que li han apagat… Senyals que es temps ha anat esborrant, anar a acampar s’estiu com es feia abans, menjar pigillides i anar a fer crancs, deixar assecar vogamarins per fer-ne collars.
5.
M’agrada que siguis tan sensible, i que ploris quan estàs trista. Tens motius, tens motius, per riure…. I és que es teus ulls sense fer res irradien simpatia. T’ho mereixes tot i més per lo que vas passar de petita. I quan rius i quan rius m’omples de vida. Jo et cuidaré un poc més que ahir i un poc més cada dia. Amor i lleganyes, per tot lo que hem passat es dos junts. Amor i lleganyes, es mals moments mos han fet més forts.
6.
S’acaba s’estiu i es guarden “coca-rosses”, “sombrilles” i històries. Es darrers dies d’agost a les set és fosc i cauen tempestes. S'està més tranquil i veig una filera de barcos, que surten des port. Avui s’ha obert sa veda per anar a pescar raons, saps que ho són de bons. I es raïm de sa parra, és a punt per collir i es pèpits cauen. Hem fet pots de tomàtiga, arrop i figat de s’hortal. S’estiu és com a cabell d’àngel, que m’agrada molt, però de tant dolç m’embafa. Massa aglomeracions, plans, estrès, com si s’acabés el món i abusam de ses platges.
7.
Ens miram a través d’un vidre, tant s’estiu com s’hivern ens dónes vida. Ja fa temps que véns aquí, i encara som estranys per tu. Sabem que no et tindrem mai, però ens agrades igual. I tu que ets un moix de finestra, on vas es vespre? I tu que ets un moix de finestra, salvatge es vespre. Tu tens es teu racó a sa repisa, i quan baixes és perquè saps que hi ha alegria. I a primera hora des matí, ja ets aquí com cada dia. I tu que ets un moix de finestra, on vas es vespre? I tu que ets un moix de finestra, salvatge es vespre.
8.
Nou de febrer, port de Marsella, a l’Alger, encara esperen. Es capvespre la mar s’esvalota. Pressentiment a prop de Menorca. No hi ha cap llum allà a ses roques. Senten cruixir de matinada. Capçanades que són un neguit, fins que un crit desperta deveres. Pressentiment, un perill que amenaça, i sa gent corre descalça. Caic a la mar, m’agaf a una seca. Veig un refugi que és una cova. Aquí dins me passa una vida. Demà matí demanaré ajuda. No hi ha ningú, un silenci que espanta, trossos que suren i que la mar estampa. Deu de febrer, a prop de Menorca, a l’Alger, encara esperen.
9.
Hi ha moltes coses que no m’entren en es cap. Només trobar maletes vermelles pel camp. Com es pot viure sense tenir remordiments. Sense deixar ni que cresquin totes ses dents. Estic espantat, estic espantat de lo que podem arribar a fer els humans… Jo no sé on putes anirem a parar. Mires cada dia i veus que esteim fatal. Quan no és una cosa és s’altra que un dia rebentarà. Et fan una pregunta, t'intentes enganar. Estic espantat, estic espantat de lo que podem arribar a fer els humans… Tenim una virtut que en teoria és poder pensar. Ser més innocent que un moix o qualsevol animal. Tot es fa una roda que va costa per avall. Ses notícies semblen broma. És es joc des disbarats. Estic espantat, estic espantat de lo que podem arribar a fer els humans… I jo no sé on anirem a parar. I jo no sé on putes anirem a parar...
10.
Avui 02:31
Avui he alçat ets ulls i he sentit: “Aquí dalt s’està tranquil, i que no ploris sense motiu, cada dia pens en tu i t’estim. T’he vist créixer i ser feliç, t’he sentit cantar des d'aquí. T’enyor per Nadal i Sant Joan i tots es dies de s’any. S’altre dia vaig fer una estona davall des coixí i te mirava com no podies dormir. I quan vas tancar ets ulls, te vaig agafar sa mà i te vaig dir: “no dubtis que sempre seràs sa flor més polida des jardí, i que regaré per sempre amb dues gotes salades” Tranquil·la, a jo també me passa, que no me surten ses paraules, i quan m'eixug ses llàgrimes, sa pena no se m'espassa. Passaran ets anys i mos estimarem igual”.
11.
Fa moltes hores que plou, ens hem aixecat de matí, i avui es cafè és més bo que mai... És molt fosc i encenem tots ets llums…. Hem vist créixer ses herbes pes finestral. No tenim res a fer, escoltarem sa ràdio, i mirarem ses basses des carrer. I comptarem es paraigües de colors… I passarem per davall de tots es balcons… Cantam amb trons i llamps, que fan ritmes ben estranys, i es vent sembla una orquestra de violins. Hem entrat sa roba estesa aquí dins… Ses rajoles des pati són com miralls... Es mouen ses cortines, ses finestres fan renou i ets arbres que s’inclinen cap al sud. I sa tramuntana bufa ben fort… I sa tramuntana bufa ben fort…
12.
Esteim a punt d’agafar una avioneta. No sé com ha passat, no me demanis per què. A sa platja Gran, ben damunt s’arena, l’hem vist aterrar. No me demanis per què. En ets avions, en ets avions no hi ha horitzons. I quan ja som dalt, sa Galera és una mica, es pensaments de sempre. No me demanis per què. En ets avions, en ets avions no hi ha horitzons. Sort que hi ha més gent: N’Alan, n’Aitor i n’Ester... No sé si som “miis” (de sa wii) o és que estic dormint En ets avions, en ets avions no hi ha horitzons.

about

Música Global 2012

www.delen.es

credits

released May 15, 2012

-----------------------------------------------------------------------------------
Bonanova ha estat gravat, produït i mesclat per Jaume Pla (Mazoni), Quim Torres i delên.

Enregistrat del 9 de febrer al 22 de febrer de 2012 a ca nostra de Ciutadella de Menorca.

Excepte el violoncel gravat als estudis Paracetamol a La Bisbal d'Empordà.

Mesclat del 27 de febrer al 8 de març als estudis Paracetamol a La Bisbal d'Empordà

Masteritzat per Ferran Conangla

Cançons escrites per Len Mesquida i Quim Torres

Disseny gràfic i dibuixos de Tòfol Pons (www.cristofolpons.com)

Maquetació:Robert Garcia

Assessorament lingüístic: Francesc Florit i Tònia Campins

delên som:
Len Mesquida: veu, metal·lòfon, harmònica i percussió Quim Torres: veu i guitarra acústica
Aitor Arriaran: guitarra elèctrica
Joan Torres: baix
Dani Benejam: bateria i percussió
Pau Marquès: violoncel
Teresa Riudavets: violí a “Ets ametlers”

Han col·laborat:
Jaume Pla (Mazoni): veus, pandereta, metal·lòfon i teclats.
Lluís Gener: contrabaix a “400 milles, 17 nusos, 24 hores”
Joan Cànoves: trompeta a “Moix de finestra”

license

all rights reserved

tags

about

delên Ciutadella, Spain

Cançons delicioses, dolces i a la vegada salades. Les veus de Quim i Len s’interroguen sobre preocupacions quotidianes, amors i desamors, trobades i enyorances, la curiositat de viure el dia a dia i de somniar el demà. Emoció pura que es transmet amb melodies que s’eleven sobre un coixí de cordes, la millor banda sonora per a una nit de pluja.Pop intimista amb denominació d’origen Menorca ... more

contact / help

Contact delên

Report this album or account

If you like delên, you may also like: